Cendrillon
/La Ventafocs

Òpera de cambra de Pauline Viardot (música i llibret)

​

Pauline Viardot (1821-1910) va ser una de les figures culturals més fascinants del segle XIX: mezzosoprano extraordinària, filla del cèlebre tenor sevillà Manuel Garcia, pianista formada amb Franz Liszt, pedagoga de prestigi i amiga íntima de creadors com Frédéric Chopin, Hector Berlioz o Ivan Turguénev. 

Ja en l'etapa final de la seva vida, als 83 anys, va coronar el seu llegat creatiu amb Cendrillon, una òpera de cambra estrenada el 23 d'abril de 1904 en un salon privat de París. Viardot va concebre aquesta obra especialment per als seus alumnes i el seu cercle d'amics, escrivint-ne ella mateixa el llibret en francès i estructurant-la per a set veus solistes acompanyades únicament per un piano.
 

Basada en el cèlebre conte de Charles Perrault, aquesta adaptació destaca per la seva frescor i un enfocament teatral molt personal, on la figura de la malvada madrastra se substitueix per un pare barroer i l'ambientació s'omple d'elegants valsos, masurques i picades d'ullet al bel canto italià. 

Lluny de la solemnitat de les grans produccions del romanticisme tardà, Cendrillon és una joia d'a penes una hora de durada que combina humor, refinament vocal i l'enginy d'una compositora al cim de la seva maduresa artística. Descobrir-la permet endinsar-se en l'atmosfera íntima dels salons parisencs de l'època i gaudir d'una visió de la Ventafocs plena de vitalitat, elegància i teatralitat pura.

​